Audioguía Refugis antiaeris de L'Hospitalet (1937-1939)

Durant la Guerra Civil, L'Hospitalet va patir directament els estralls dels bombardejos que les aviacions italiana i alemanya, en suport de l'alçament militar liderat pel general Franco, van practicar contra la població civil a la rereguarda republicana. Els bombardejos -dels quals s'han documentat 18 en un període de 3 anys- van persistir fins al dia abans de l'entrada de les tropes franquistes a L'Hospitalet, afectant diverses barriades de la ciutat: destruint habitatges i fàbriques, provocant nombrosos ferits i víctimes mortals.

Aquests fets estan encara presents en la memòria de molts veïns i veïnes, que els van viure en primera persona o ho han escoltat a través dels relats de pares i avis. També son presents encara, amagats, alguns vestigis en relació amb els bombardejos, com els refugis antiaeris construïts en el període 1937-1939. Davant dels atacs de l'aviació, la societat va respondre: tant les institucions, amb la constitució de la Junta de Defensa Passiva, com el veïnat es van organitzar per a construir refugis que els permetés protegir-se de les bombes. Així doncs, els refugis antiaeris poden ser considerats com una representació material més dins de l'acte de la guerra.

Aquesta ruta ens permetrà conèixer alguns refugis situats als barris de Collblanc, la Torrassa, Sant Josep i el Centre. Es tracta d'una selecció del total de 39 refugis que es coneixen a L'Hospitalet i que ens permetran descobrir les principals tipologies de refugis, així com el context en el qual es van construir. Aquests enclavaments eren els nuclis que concentraven un major número de població, així com d'indústries en els anys compresos entre 1936-1939. A això li hem d'afegir el marcat caràcter antifeixista de la ciutat, on les forces polítiques contràries al cop ostentaven l'hegemonia en algunes zones, com seria el cas de la CNT-FAI a Collblanc-La Torrassa. Aquest conjunt de factors va provocar que aquests punts de la ciutat fossin objectius sensibles de l'aviació feixista i, com a conseqüència, son les zones on més estructures de defensa passiva es van impulsar per a protegir la ciutadania de les bombes. De fet, més enllà del triangle geogràfic conformat pels barris esmentats, no consta que la Junta de Defensa Passiva local planifiqués la construcció de refugis en aquesta zona "perifèrica", de tal forma que els refugis documentats en aquesta zona eren tots casolans.

Els refugis antiaeris son el fil conductor que ens permetrà reflexionar sobre els aspectes essencials de la resistència i la defensa passiva de la ciutadania hospitalenca, incloent-hi la casuística dels barris obrers més afectats, així com les diferents formes d'organització social davant el conflicte. Són petjades físiques de la Guerra Civil a la nostra ciutat i, per tant, formen part del patrimoni cultural de L'Hospitalet. Mantenir el seu record viu significa visibilitzar la quotidianitat de la guerra, alhora que conscienciar sobre els seus horrors i, per desgràcia, sobre la seva terrible actualitat en els conflictes bèl·lics més recents.

És difícil determinar el nombre exacte dels refugis antiaeris que es van construir a l’Hospitalet durant la guerra civil. Algunes estructures excavades en talussos o en el subsòl de construccions, com ara soterranis,  van ser reaprofitades i adaptades per a refugiar-se d’un bombardeig aeri. El mapa de refugis a l’Hospitalet mostra una àmplia tipologia constructiva.

Les referències documentals i les evidències arqueològiques recopilades fins avui constaten l’existència de vint (20) estructures utilitzades com a refugis antiaeris. No obstant es tenen indicis d’una vintena més d’ubicacions que, a hores d’ara, no s’han pogut confirmar.

L’aparició de nous documents el gener de 2023 va confirmar l’existència d’alguns refugis dels quals només es tenien indicis i també conèixer alguns detalls importants relatius al procés de construcció i del context històric local.

Mostrem en el mapa de la ciutat de 1938 la ubicació de 20 (vint) estructures emprades com a refugis antiaeris. Observem la distribució següent: 14 en Collblanc-la Torrassa, 1 a Sta. Eulàlia, 1 a Sanfeliu, 3 al Centre-Sant Josep i 1 a Florida-Pubilla Casas.

Comencem?