音频游览 Deportats hospitalencs als camps de concentració nazis

Segons les darreres dades, 9.161 republicans espanyols van ser deportats als camps
de concentració nazis entre 1940 - 1945, dels quals 2.000 eren catalans. L’Hospitalet
de Llobregat és el segon municipi català amb major nombre de veïns que van ser
víctimes del nazisme, només després de Barcelona
Aquest itinerari vol donar a conèixer el context històric i les trajectòries vitals dels
deportats hospitanecs i també vol retre homenatge a aquells que van lluitar contra el
feixisme en la defensa dels drets i dels valors democràtics representats pel govern
legítim de la 2a República Espanyola entre 1931 i 1939.
Farem un recorregut per diversos escenaris hospitalencs de la història d’aquest
episodi i posarem a l’abast els recursos multimèdia per a qui vulgui saber més i de
forma més exhaustiva.

El propòsit del nazisme era convertir les seves víctimes en cendres, fent-les desaparèixer de la història. En el cas republicà, el franquisme les va condemnar a l'oblit. Durant dècades el currículum escolar no va incloure la història d'aquestes víctimes, un fet que va suposar silenciar, encara més, el drama que van patir. Afortunadament, aquesta tendència es va corregint: la memòria de la deportació s'obre pas en l'educació de les generacions més joves, prenent com a eix valors transversals com la pau, la tolerància i el respecte.

L’any 2007 els investigadors Enric Gil i Josep Ribas van posar de manifest un total de 54 històries, que havien viscut en el més absolut silenci durant més de mig segle. El seu estudi (L'Hospitalet als camps nazis. Exili i deportació) està inclòs en el volum L'Hospitalet lloc de memòria.

L'actualització d'aquest llistat es va produir l’any 2019 amb el treball de Tania González, en el marc del programa municipal "Beques L'Hospitalet 2018", que va destapar l'existència de 13 noves víctimes. Dels 67 hospitalencs deportats, 2 d'ells van residir a la localitat a posteriori. Son els casos d'Antonio Cánovas, que va anar a parar al camp africà de Bou Arfa, i Adolfo Hernández Pérez, deportat a Mauthausen i Gusen. Així mateix, es té coneixement que diversos veïns de l'Hospitalet van ser víctimes de treballs forçats per al Tercer Reich, si bé no van arribar a ser traslladats a cap camp de concentració.

L’any 2022 el Museu de l’Hospitalet, va establir el cens a 66 veïns, corregint algun error i localitzant nous deportats. No es descarta l’aparició de noves informacions en la mida que els arxius es digitalitzen i es posen a l’abast nous documents.

Els 66 deportats procedents de l'Hospitalet són homes: no es coneix el cas de cap dona vinculada al municipi que acabés presa a un camp nazi. No obstant això, sí que es té confirmada la presència de 12 dones, esposes i germanes dels deportats, que van viure a les seves carns tant l'exili, com els camps de refugiats francesos. Són, per exemple, els casos de les mares de Manuel Gutiérrez Souza i Félix Quesada Herrerías, els qui van formar part del comboi d'Angulema, que tenia com a direcció Mauthausen. No obstant això, mentre que els homes d'aquest tren van acabar al camp austríac, les dones i els nens petits van ser retornats a Espanya.

Malgrat que uns dels trets principals de l'origen, vida i casuística dels deportats d'origen hospitalenc és la diversitat, presenten altres trets comuns. El prototip general del deportat de L'Hospitalet era el d'un adult jove (entre els 20-35 anys), resident al barri de Collblanc - La Torrassa, encara que els seus orígens eren llunyans. Els oficis més comuns estaven relacionats amb les factories del seu entorn més immediat i la ideologia política predominant era l'anarquista, donada la força de la CNT-FAI a la ciutat. Solien presentar-se de manera individual a l'exili.

Les institucions públiques de la ciutat han volgut dignificar i homenatjar a totes les víctimes hospitalenques del nazisme, sota el compromís de la construcció de la memòria democràtica. Fruit d'aquesta premissa neixen la col·locació de les plaques commemoratives (stolpersteine), en record de totes les víctimes, i l'exposició temporal que acollirà el Museu de l'Hospitalet.

Aquests projectes segueixen el deixant de la tradició local en la reivindicació i dignificació de la memòria històrica. És massa tard per a fer-se eco de la història de les víctimes del nazisme de manera directa. Tots ells han mort i, desgraciadament, molts d'ells ho van fer sense veure amb els seus propis ulls com la societat els recorda i homenatja. Així doncs, amb la condició que els seus records i la seva flama no s'apaguin mai, mantinguem la seva memòria viva.

 Comencem?